Cosas de locos VII
Corren els primer anys de dècada, els setanta entren plens de somnis, i de fotuda realitat. En una petita estança de l’eixample el Salvador entra i observa l’habitació, el pòster dels Beatles, l’imaginari afrancesat decora les parets. S’han conegut a Zeleste, en un recital mig amagat d’un boig avançat al seu temps.
Ella li demana pel seu signe del zodiac i ell li respon, escèptic. Després diu la paraula clau. “Collonades” i ella riu.
Carícies, petons, i un porro lligat de pressa, gemecs i una abraçada que val una dècada de somnis. Tot per guanyar i tot per perdre.
Lluita en esta pur.
Amor en estar pur…
2 comentarios:
La Taberna en català és una grata sorpresa en aquest matí plujós. M'agrada Cobacho, m'agrada...
M'agraden els bojos, i les seves bojeries.
Nina de colors.
Si em combines a Puig Antich amb Cohen m’emociono i ploro. Si a més plou com avui, recordo un dia d’abril de fa molt, però que a l’hora queda proper. El català se’m fa estrany, com diu la nina cromàtica, que tu i jo hem parlat molt en altres idiomes. En el què més el de la bellesa…
Estic aquí. Un tant absent, perquè el ritme em destrossa. Però et dec coses i ho saps.
I.
Publicar un comentario