Cosas de locos VII

Corren els primer anys de dècada, els setanta entren plens de somnis, i de fotuda realitat. En una petita estança de l’eixample el Salvador entra i observa l’habitació, el pòster dels Beatles, l’imaginari afrancesat decora les parets. S’han conegut a Zeleste, en un recital mig amagat d’un boig avançat al seu temps. La Margalida fa llisacar l’agulla a sobre d’un disc de vinil, com si l’hagués triat per casualitat, però res no és casual en aquest pedacet de món. Ell tarareja els primers acords. “Suzanne takes you down to her place near the river, you can hear the boats go by, you can spend the night beside her, and you know that she's half crazy but that's why you want to be there”.

Ella li demana pel seu signe del zodiac i ell li respon, escèptic. Després diu la paraula clau. “Collonades” i ella riu.

Carícies, petons, i un porro lligat de pressa, gemecs i una abraçada que val una dècada de somnis. Tot per guanyar i tot per perdre.

Lluita en esta pur.

Amor en estar pur…